PREMIS I ARTISTES

Enric Majoral

Enric Majoral Castells neix a Sabadell (Barcelona) el 1949. El 1972 s’instal·la a Formentera, on s’inicia a l’ofici d’orfebre autodidacte. El 2007, rep el Premi Nacional d’Artesania del Ministeri d’Indústria i el 2008, el MAD NY (Museum d’Arts i Design de Nova York) adquireix dues joies de la sèrie Joies de arena per a la seva col·lecció permanent.

L’ancestral cultura mediterrània, i la de l’illa de Formentera en particular, forma part de la base de l’univers de Majoral: des de la natura fins a l’arquitectura, passant per la joieria tradicional, les formes de vida i els mites, així com els modes de fer una cultura antiga i persistent. Enric Majoral uneix aquest substrat antropològic amb la modernitat i la cultura urbana establint un diàleg entre tradició, innovació i experimentació. Entre intuïció, expressió i racionalitat tecnològica i conceptual.

Des del 2013 és distribuïdor d’or amb denominació Fairmined. L’extracció d’aquest or s’efectua mitjançant pràctiques responsables i controlades respecte a l’ús de productes tòxics, minimitzant al màxim l’impacte al medi ambient.

Lorenzo Pepe

Nascut a Milan el 1969, resident a Formentera, Balears, des del 1997. des de fa molts anys estic desenvolupant una investigació formal sobre el disseny dels éssers vius aplicada a la joieria ia les arts plàstiques. La meva feina rep una forta influència de la vida marina i de l’ambient mediterrani. M’interessa molt una estètica basada en la presència del temps a l’aspecte de la joia.

A partir de les formes naturals dels éssers vius intento aïllar i proposar a la meva feina els elements que siguin capaços d’interpretar sobretot sentiments de força i equilibri. Intento expressar una certa “presència” o cert caràcter “sagrat” de la vida en totes les seves manifestacions, particularment evident en les formes més senzilles i humils: molses, liquens, esponges, diatomees, radiolaris…

Objectes i joies plens d’Eros, entès com a pulsió cap a la vida. Un Eros de la natura com a origen de tota sacralitat. La matèria vivent com a cos diví, el món com a seu de tot Numen. Eros i sexualitat com a coneixement, comunió, i celebració. Vida com abundància, riquesa, multeplicitat, varietat. Per una carnalitat del coneixement, per una filosofia “fisiològica”. Sagrat és el món, divina la terra i tots els elements que la componen.

Sol Courreges Boné

Reciclant a Formentera fa anys.

No sé si el que faig és art, reciclar i crear van junts per a mi!

I ho faig no com una feina sinó com una manera de vida, no sento que aquest treballant, sento tal plaer que no puc parar, és la meva vida és la meva essència, no podria fer una altra cosa.

Álvaro Mendoza 

Reciclant a Formentera fa anys.

No sé si el que faig és art, reciclar i crear van junts per a mi!

I ho faig no com una feina sinó com una manera de vida, no sento que aquest treballant, sento tal plaer que no puc parar, és la meva vida és la meva essència, no podria fer una altra cosa.

Raquel Caramazana Bocanegra

RAQUEL CARAMAZANA BOCANEGRA (Espanya, Lleó)

Nascuda en un petit poble de la comarca del Bierzo, va cursar els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de Salamanca especialitzant-se en pintura. Va passar tres anys a Itàlia formant-se com a dissenyadora gràfica i web. Va arribar fa 12 anys a Formentera per treballar com a dissenyadora freelance i al cap de pocs anys va començar a dedicar-se exclusivament al dibuix deixant de banda el seu treball de dissenyadora. La seva obra se centra en dibuixos realistes en blanc, negre i ocres amb rotring sobre fusta. Actualment té una botiga a Sant Francesc, anomenada Figuera de pic on es poden veure les seves obres.

Fran Lucas Simón

Fran Lucas Simón(Conca, 1982)
Criat a València, em vaig instal·lar a Formentera ja fa més d’una dècada. Encara que em vaig llicenciar en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, és a l’illa de Formentera on començo desenvolupar el treball artista plàstic, on he anat construint un llenguatge artístic sent aquest un diàleg entre diferents materials de variades procedències tant pictòriques amb materials de recuperació que vaig trobant ja siguin naturals o cachos d’objectes que han deixat de tenir ús, per acoblar-los i donar forma a la meva feina.

Vaig rebre amb molta il·lusió que em proposessin de crear una peça per al Formentera Film Fest. Em considero un apassionat del cine.

La proposta del festival des de la primera edició va ser una gran incitativa la de la qual em declaro fan. A través de totes les edicions han omplert de cinema, cultura, art i vida l’illa i això és molt agraït.

Simona Colzi

Sóc Simona Colzi, artesana i artista tèxtil. Les meves peces neixen de la meva fascinació per la natura, el color, les textures, el treball artesanal i la unicitat de les coses, sobretot de les antigues. Neixen de llargues passejades per l’illa observant, escollint i recol·lectant fulles i flors per tenyir i estampar de la manera més natural possible, traslladant les textures de la natura a la tela i al paper, combinant pigments i tanins vegetals amb creativitat i experimentació artística, conjugant disseny, art i ecologia. Trobant l´alquímia perfecta entre qualitat, sostenibilitat i estètica.

Fulles, tiges, arrels, escorces, pètals i pistils. Formentera i mar, naturalesa, calma. Tècniques ancestrals que capturen la seva essència, imprimeixen les empremtes, espremen els colors i evoquen l’aroma. Textures vives que afloren sobre llenços en blanc i donen vida a peces úniques com la naturalesa mateixa.

Cadascuna d’aquestes peces és un homenatge a la natura i als Formentera i una invitació a gaudir del seu entorn més salvatge. És un obsequi a la seva immensa bellesa, la seva unicitat, la seva fragilitat.

Pamela Spitz

Pamela va fer el seu primer viatge sobre l’Oceà Atlàntic quan només tenia dos mesos, l’any 1975, i va deixar Múnic per viure a l’Equador durant els cinc anys següents. Des d’aleshores, va establir un ritme quinquennal per canviar de lloc i d’idioma. L’únic lloc que anomenaria “llar” des de la seva infància, on es va criar als anys vuitanta, és l’illa de Formentera.

Berlín es va convertir en la seva base principal el 1995, en el moment i el lloc adequats per experimentar la salvatge era postmur. El 1999, va començar el seu primer treball en periodisme com a editora fotogràfica al diari alemany Die Zeit.
El 2000, va comprar la seva primera càmera Hasselblad i va marxar a Madrid per treballar com a fotògrafa de retrats, on va viure fins a l’any 2005. Des d’aleshores, mai va deixar de fotografiar.

Berlín va ressorgir de les cendres per convertir-se en el centre europeu dels aventurers i els emprenedors. Pamela va treballar per a El País i altres mitjans espanyols cobrint reportatges per tot Alemanya i, més tard, es va convertir en cap de fotografia de la revista mensual dedicada a l’art i la cultura del futbol 11FREUNDE. Juntament amb altres col·legues, va dirigir durant sis anys a Berlín una galeria de fotografia contemporània anomenada Pavlov’s Dog. Actualment, treballa per a Die Welt i Welt am Sonntag.

Durant vint anys va recórrer el món fent senderisme amb una motxilla i el seu marit, aprenent a sobreviure a la natura. Després, divorciada, va practicar el senderisme pel seu compte. Ara practica el ioga, ja que el senderisme ja no és possible per la malaltia de Parkinson que pateix des de l’any 2016.

Al bloc escriu sobre els seus viatges i la seva vida amb Mr. P, el senyor Parkinson: wanderlustwithp.com.

Durant la pandèmia, l’any 2021, va decidir tornar a les arrels, deixar Berlín i traslladar-se a Formentera.