JURAT

Ricardo Cavolo

Ricardo Cavolo és un dels artistes espanyols més internacionals. Ha exposat a diverses galeries de Madrid, París, Londres, Barcelona, Montreal, Ciutat de Mèxic, Porto, Milà…

Ha treballat en diverses campanyes publicitàries i per a marques com Gucci, Apple, Zara, Starbucks, Alexander McQueen, Bally, Nike… Com a il·lustrador, ha publicat diversos llibres i una novel·la gràfica amb editorials com Lunwerg (Espanya) , Nobrow (UK), SM (Espanya), Two Dollars Radio (USA) o Límina (Itàlia).

Ricardo ha participat amb els seus murals a diversos festivals com Mural (Canadà), Glastonbury Festival (UK), Label Valette (França), Cut Out Fest (Mèxic) o Mulafest (Espanya), i ha creat murals a Madrid, Barcelona, Londres, París , Moscou, Hong Kong, Montreal, Singapur, Seattle, Ciutat de Mèxic, Bordeus, Bali…

BRBR

BRBR és un col·lectiu fílmic que resideix a Madrid i Londres. Nascut el 2014 a l’escena del videoclip i la música urbana, aposta per nous formats i una visió cinematogràfica i artística pionera en aquell moment.

Avui en dia, és reconegut com un dels talents emergents europeus més prometedors, com demostren els set Lleons recollits a les últimes tres edicions de Cannes Lions, així com la seva inclusió a la prestigiosa llista Saatchi&Saatchi New Creators Showcase. A més, el seu treball ha set reconegut als festivals CdeC, El Ojo d’Iberoamèrica, El Sol, Shots, Ciclope, Young Director Awards, o Berlin Commercial.

El seu treball artístic combina una estètica molt cuidada, amb una narrativa sòlida i consistent. La visió de BRBR introdueix un tint oníric i fabulat en un imaginari realista i cru.

El primer llargmetratge de BRBR, La mala família, s’estrenarà als cinemes el 2023.

Mariona Terés

Mariona Terés s’ha format amb mestres de la talla de Joan Codina, Lorena Bayonas, Jhon Strasberg o Pablo Messiez.

Deu la seva popularitat a interpretar una actriu amb el seu mateix nom a Paquita Salas, la sèrie de Javier Calvo i Javier Ambrossi. Paquita la descobreix fent teatre i la converteix en la seva gran aposta. Després d’assolir l’èxit, decideix deixar enrere el seu representant.

Després de treballar en onze capítols a la sèrie guanyadora del premi Ondas, Mariona Terés ha participat en sèries com Acacias, 38, Centro médico, Cuerpo de élite o Terror y feria.

En cinema ha format part del repartiment de pel·lícules com Cuerpo de élite de Joaquín Mazón, Hacerse mayor y otras cosas de Clara Martínez-Lázaro i Miamor perdido d’Emilio Martínez-Lázaro.

Ha actuat a l’exitosa obra de teatre La madre que me parió, una boja comèdia dirigida per Gabriel Olivares que ja han vist més de 100.000 espectadors.

Va participar a Cuéntame cómo pasó i el 2020 va estrenar Por H o por B, una sèrie dirigida per Manuela Burló Moreno per a HBO Espanya.

Ha set col·laboradora de Los felices 20 per a Orange TV i és una de les protagonistes de l’aclamada sèrie Las de la última fila, sèrie de Netflix dirigida per Daniel Sánchez Arévalo.

Lost Angeles

Vaig néixer i em vaig criar en la millor època d’Eivissa, soc la més gran de sis germanes i germans i porto als plats des dels 15 anys. Vaig estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa i, posteriorment, a Gottingen (Alemanya).

Actualment, em dedico al món de la decoració i la música (que és la meva passió) no només com a DJ, també he escrit ressenyes i realitzat entrevista i ressenyes per a la revista Tomajazz i Mallorca Music Magazine, a més de col·laboracions en ràdio.

Melòmana i cinèfila des de la infància. La meva relació amb el cinema va néixer de manera natural. Els meus pares eren molt aficionats, la meva mare, sense anar més lluny, va col·leccionar des de la infància els programes de cinema que es repartien als pobles, i encara avui es conserva aquesta col·lecció.

La meva curiositat voraç, juntament amb la fascinació per allò desconegut i menys accessible, em va fer aprofundir des de jove en la música menys comercial i en el cinema de culte, dues arts, al meu entendre, inseparables. Els camins de la música m’han portat a visualitzar cintes memorables i viceversa, i compto a la meva discografia amb magnífiques bandes sonores.

La meva infància va transcórrer passant moltes nits en vela al passadís de casa, (amagada dels meus pares) veient pel·lícules prohibides, que potser no havia de veure llavors i que han quedat gravades al meu cervell, com L’àngel exterminat (Luis Buñuel, 1962), Jungfrukällan (La font de la princesa, Ingmar Bergman, 1960), Psycho (Psicosi, Alfred Hitchcock, 1971) i inclús Non si deu profanare il sonno dei morti (No profaneu el son dels morts, Jorge Grau, 1974), Sunset Boulevard (El crepuscle dels déus, Billy Wilder, 1950) o, la meva preferida, Phantom of the Paradise (El Fantasma del Paradís, Brian De Palma), entre d’altres.

Les meves preferències, des de la infantesa, són les pel·lícules de misteri, terror psicològic, cinema negre i ciència-ficció, però el que més em fascina del món del cel·luloide són els personatges foscos i enredats en trames de profunditat abismal.

Tinc la gran fortuna de pertànyer a la família de l’FFF des del 2015, i m’enorgulleix i commou passar a formar part del jurat d’aquesta edició.

Llarga vida a l’FFF!

Lola Dueñas

Torna la padrina del Formentera Film fest

1971, Madrid, Espanya

Acabats els seus estudis secundaris, i atès que tenia clar que volia ser actriu, va decidir estudiar interpretació amb José Luis Gómez, al Teatre de L’Abadia.

El seu debut professional al cinema va arribar l’any 1998, de la mà del director Salvador García Ruiz, amb la pel·lícula Mensaka, per la qual va obtenir el premi a la Millor Actriu Revelació per part de la Unió d’Actors. El van seguir tres pel·lícules rodades totes elles l’any 2000, Terca vida, Marta i rodalies i Les raons dels meus amics.

Ha treballat amb Pedro Almodóvar en quatre ocasions – Parli amb ella, Les abraçades trencades, Els amants passatgers i Volver, pel·lícula per la qual va ser guanyadora amb les seves companyes del Premi a la Millor Interpretació Femenina al Festival de Cannes- i amb Alejandro Amenábar a Mar endins cinta que va aconseguir el Premi Óscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa i per la qual Lola va rebre el seu primer Premi Goya a la Millor Interpretació Femenina Protagonista.

El seu segon Goya arribaria amb la pel·lícula Yo, també d’Álvaro Pastor i Antonio Naharro. Per aquesta pel·lícula també aconseguiria, a més, la Conquilla de Plata a la millor actriu al Festival Internacional de Sant Sebastià.

També ha participat en pel·lícules com Tot em passa a mi, Pedres, Dies de futbol, ??Les noies de la sisena planta, 10.000 nits enlloc, Zama i No sé dir adéu, pel·lícula per la qual va tornar a ser nominada als Premis Goya a l’edició del 2017.

Els seus darrers treballs cinematogràfics són Viatge a la cambra d’una mare de Celia Rico; Bird Box de David i Àlex Pastor; Sobretot de nit de Víctor Iriarte ia més la sèrie de Movistar+ de Javi Calvo i Javi Ambrossi, La Messies.